La llei de Hooke

Determinació de la constant elàstica d’una molla.

La llei de Hooke estableix que l'allargament que experimenta un material elàstic és directament proporcional a la força que se li aplica.

L’expressió matemàtica d’aquesta llei és la següent:
F=kx

K és la constant elàstica de la molla, que indica la facilitat amb la qual es deforma la molla . La seva unitat en el S.I. és N/m .
x és el que varia la longitud de la molla , (longitud final menys longitud inicial de la molla). En el S.I. s'expressa en m.

Els alumnes de 4t d’ESO han determinat al laboratori la constant elàstica de dues molles. El següent vídeo ens mostra les mesures que van realitzar.



La representació de la força pes aplicada i l’allargament de la molla mesurat experimentalment ens dóna les gràfiques següents:

El pendent d’aquestes rectes ens donaria la constant elàstica de la molla, que resulta ser de 9,8 N/m per la molla roja i 19,6 N/m per la molla blava.

Continua Llegint

Estudi del moviment rectilini uniforme

Es diu que un mòbil té moviment rectilini uniforme (MRU) quan la seva trajectòria és una línia recta i la seva velocitat és constant (acceleració nul·la). Un mòbil amb moviment rectilini uniformement accelerat (MRUA) descriu també una trajectòria rectilínia, però està sotmès a una acceleració constant.

En aquest primer primer vídeo podem veure dues provetes. La proveta de l’esquerra conté glicerina i la de la dreta aigua. Es deixen caure simultàniament dues bales iguals, una en cada una de les provetes. Es pot apreciar que la bala que cau en la proveta plena d’aigua ho fa descrivint un. En canvi, la que cau en la proveta plena de glicerina ho fa descrivint un MRU.
 
 

Els alumnes de 4t d’ESO van fer mesures per comprovar que efectivament, el moviment de la bala en la glicerina es tracta d’un MRU. Per tal de fer-ho van col·locar una cinta mètrica sobre la proveta, que els permetia apreciar les distàncies recorregudes per la bala en el seu moviment de caiguda. Amb l’ajuda de cronòmetres van mesurar el temps que la bala trigava en recórrer diferent distàncies. El procediment de mesura es pot observar al següent vídeo. Van mesurar el temps que la bala trigava en recórrer 5, 10, 15, 20, 25 i 30 cm. Cada mesura es va realitzar un mínim de 10 vegades. El següent vídeo és una mostra de com realitzaren les mesures.

Les mitjanes de les mesures efectuades es mostren en la següent gràfica.

El experiment demostra que el moviment de la bala en la proveta amb glicerina és un MRU, ja que la representació de l’espai recorregut per la bala en funció del temps és una recta. La pendent d’aquesta recta és la velocitat de la bala.

Continua Llegint

Models d'orbitals atòmics i estructures cristal·lines

Els alumnes de 4t d'ESO que cursen l'optativa de física i química han estat muntant diverses maquetes d'orbitals atòmics i estructures cristal·lines. Marina Jaime ens descriu les seves principals característiques.

Continua Llegint

Visualizing DNA

In this experience we have been able to see DNA with a naked eye, i.e, without any kind of instrument. Even though, the quantity of DNA it has not been very high, at the end of the experiment we have got a whitish mass, the DNA from the cells of our buccal mucose, obtained simply rising mouth out.

As you can see in the video, we use different everyday products so as to break the membranes and let the exit of DNA from the nucleous of cells.

It is very easy! you can do it even at home!

Continua Llegint

ATMOSPHERIC PRESSURE

Alumnat primer ESO

Continua Llegint

Aspirador de pipeta de tres vàlvules

3r ESO ens explica el seu funcionament

Continua Llegint

Difusió en tinta

Teoria cinètica. tercer ESO

Continua Llegint

Dissecció d'órgans

Els alumnes de 3r hem fet les pràctiques de biologia relacionades amb els temes de l'aparell urinari i circulatori. Han consistit en la dissecció d'órgans ( cors i ronyons de corder i porc).
Tot i que per a alguns ha resultat una mica dur o desagradable (sobretot pel que fa a les olors), podríem concloure que ha sigut interessant i motivador.
Aquí teniu algunes imatges.

Continua Llegint

Spaguetti tower: a race against the clock

Learning Goals:

• Engineering for structural strength
• Creative problem solving
• Determining variables and controlling them
• Team work
• Time management

 Learning outcomes

• Some shapes and materials are stronger than others.
• Weak materials can be made stronger with good design techniques.
• Distribution of mass is an important consideration when building structures.

Process

1.-Before

• Have a look at some famous towers
• Have a look at some of these crazy structures

The architects and engineers have to design it carefully so that it is safe and ful ls the required purpose.

• Read the instructions: "A race against the clock".
• Read the hints and tips below
  
• Practice.
• In your groups sketch, discuss and try ideas.

A race against the clock:

• You will be given a limited supplies of materials materials and set the challenge of building as high a tower as you can in a limited time: 30 minutes
• Materials: spaguetti (50 g/ team) and marshmallows (25 g/team).

The spaghetti provides the framework and support for the tower and mini marshmallows are used to make the connectors. Pieces of spaguetti may be broken into desired lenghts.

• Team size: three.
•  Rules:

          1. Only the materials provided may be used.

          2. The highest tower at the end of the class will be the winner.
          3.Once time is called a full minute will be waited before teacher measures height. This is to ensure tower stability.

          4. The judge's decision in all matters is final!

 Hints and Tips

• There will be most strain on the base of the tower – think about how you can add strength here.
• The more the marshmallow can grip the spaghetti, the stronger the joint.
• If you don’t use pieces of equal length on each side, your tower may start to twist and topple
• Use shorter pieces of spaghetti or put in braces to strengthen squares and rectangles in your structure. 

2.-The challenge and the winning  

3.- Afterwards

Discussion

• What was the biggest challenge you faced? How did you overcome it?
• What things put a limit on how tall your tower could be?
• How do you think you worked as a group? Did you assume different roles?

Conclusion

• What building techniques make the tower stronger?
• Does the size of the base alter the strength of the tower?
• Does the placing of the marshmallows affect the strength of the tower?

Continua Llegint

La solubilitat de les substàncies. Com es poden diferenciar la sal i el sucre?

Experiment de l'alumnat de tercer d'ESO.

• Un cop han trobat la solubilitat han de comparar els resultats amb els d'una taula qu estan preses a 25º i observar les diferències.
• Com han de tirar la sal o el sucre? poca quantitat o molta a la vegada? Què passa en cada cas?
• Quina substància té més densitat.
• Pensar més mètodes per distingir la sal del sucre sense provar-ho.

Continua Llegint

Detecció de nutrients: proteïna i midó

Experiment realitzat per l'alumnat d'ESO per esbrinar quins aliments contenen proteïnes o midó.

Continua Llegint

Density of irregular objects

L'alumnat de primer d'ESO ha realitzat un experiment al laboratori amb l'objectiu de calcular la densitat de tres objecte irregulars. Aquest experiment l'han fet en anglès, ja que forma part dels continguts curriculars que es donen en llengua estrangera, dintre del GEP (grup experimental plurilingüe) que està duent a terme el centre.

El treball l'han fet per grups, cada grup havia d'esbrinar la densitats de tres coses diferents que se'ls havia facilitat.

Prèviament s'ha treballat el concepte de densitat, recursos.

Per fer-ho han seguit el següent  guió que els indicava els passos a seguir.

En el següent vídeo ens ho expliquen i també podem veure com ho fan.

Continua Llegint

Classificació de minerals: clau dicotòmica

Alumnat primer ESO

Una clau dicotòmica és una eina que ens permet identificar mostres del grup que siguin; animals, plantes...I en el nostre cas l'hem utilitzat per identificar minerals.
Es basa en parelles (per això li diem DIcotòmica) de definicions de les seves característiques, de les quals hem d'escollir la que més s'aproxima a la nostra mostra. Això ens porta a successives definicions i finalment al nom del mineral en qüestió.

Com resulta una mica complicat d'explicar, us ensenyem com ho hem fet al següent vídeo.

Continua Llegint